Clara Gavaldà i Joan Cirera som els membres deLa Companyia Sgratta.Ja ens havíem conegut a l’escola, però després dels estudis ens vam anar retrobant  i durant més de quinze anys vam coincidir en companyies de teatre com Gog i Magog, Nets i Politso DeParranda.

Després d’un temps, al novembre del 2012, durant un sopar d’amics, vam decidir iniciar aquest nou projecte de La Companyia Sgratta.

Al 2013 vam estrenar el primer espectacle, “Sol amb la Lluna”amb el qual vam guanyar els premis del públic de Millor espectacle de Palau-Solità i Plegamans 2015 i de Millor Companyia temporada 2014-15 de La Xarxa de Corbera de Llobregat.

Tres anys després, al 2016, vam presentar el segon espectacle “De què fan olor els pets?”amb el qual hem aconseguit exhaurir entrades en varis teatres.

En aquests dos espectacles expliquem diferents històries carregades de tendresa, d’enigmes i jocs de paraules però sobretot… el segell de la casa: son històries plenes d’humor.

Ara portem una nova proposta: “La princesa en texans”, on ens llancem a explicar-vos una llegenda trencant estereotips. Plena de personatges: amb un drac de tres caps, una princesa valenta, un cavaller una mica sapastre i moltes sorpreses!

Clara Gavaldà

Clara Gavaldà Guiteras (Avinyó 1974)

Des que era ben petita m’ha agradat molt el teatre, i encara és la meva passió. Quan anava de colònies amb l’esplai del poble, preparàvem les representacions del vespre i amb dos companys més imitàvem el Tricicle o fèiem riure a tothom amb els nostres gags.

Després de fer cursos de teatre, a partir de 1997, vaig entrar a la companyia Nets i Polits, la filial familiar de la companyia de teatre de carrer Gog i Magog, on feia d’animadora, xanquera i actriu en diversos muntatges.

L’any 2000, amb el Joel Grau i el Joan Cirera vam crear al companyia deParrandai hi vaig participar i m’hi vaig divertir fins al 2004.

A partir del 2005 em dedico a fer de narradora, explicant contes en biblioteques, escoles i treballant per editorials i també, a impartir classes de Contes i de Teatre per adults.

Des del 2012, juntament amb la Queralt Casals, porto la direcció teatral de la Fira dels Matiners, amb més d’un centenar d’actors, actrius i músics implicats en escenes de recreació històrica.

També des del 2012 i fins l’actualitat, com sabeu, formo part de La Companyia Sgrattaamb el Joan. M’ho passo pipa fent els nostres espectacles als carrers i als teatres d’arreu on anem.

Curiositats: M’agrada molt fer esports a la muntanya, tan a l’estiu com a l’hivern. Amb la meva família també hi conviuen una gata, la Mioleta, i un hàmster rus, el Bolet. Em xiflen les carxofes.

Joan Cirera

Joan Cirera Pintó (Manresa 1976)

A casa sempre hi ha hagut molta tradició de teatre. Ja de petit anava a veure espectacles familiars. I en una ocasió, veient una prèvia dels Teatre Mòbil, des de la butaca em vaig dir: “jo de gran vull fer això”.

Em vaig fer gran, no pas d’alçada, i banda de participar en diversos saraus amb la gent de El Gallinerde Manresa i fer hores del conte, també vaig estar del 1997 al 2000 a les companyies Nets i Polits, i Gog i Magog. Amb ells, tot i que vaig entrar per portar la part tècnica, des del primer moment també vaig fer d’animador, d’speaker, de xanquer, i d’actor, i em va agradar tant que ja no ho vaig deixar. Vam rodar per tot Catalunya i també vam fer bolus internacionals amb diversos muntatges.

Seguidament ambdeParranda, durant 11 anys vaig participar interpretant fins a 8 espectacles d’animació i de teatre, des del “Nem de parranda”fins al “Guirigall”.

També m’apassiona el món de la ràdio. L’any 2015, amb el Moisès Bruch, vam crear l’espai de ràdio-teatre “Circ Petit”, del qual en vam fer tres temporades. Vam estar molt contents quan el 2016 vam rebre una menció de qualitat als premis de Ràdio Associació de Catalunya.

De tant en tant també m’agrada participar en la creació de  cantates infantils, escrivint cançons amb el Pep Torras.

Amb La Companyia Sgrattahe creat i interpretat, amb la Clara, tots els espectacles que ja coneixeu.

Curiositats: No m’agrada el futbol, però em poso molt nerviós mirant el barça. A casa tots són músics menys jo. Des del 2018 que vaig a classe guitarra o sigui que ara… a casa tots són músics menys jo.